Dona

Tu i jo som dones d'heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d'arrels menudes.

(Fragment de DONA del llibre Dones d'heura. II Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2010)

Un bonsai dins meu

Ella es posa la camisa de dormir de randes de la seua àvia i mamprén el viatge al país dels somnis eròtics, a cavall d’unes cuixes morenes que l’enamoren, valenta i despentinada. Juga i riu entre les quatre parets del seu pis del barri Gòtic de Barcelona i es confessa addicta als plaers més imaginatius. Fàcil i convençuda, "s’eixarranca" els dies de cada dia i planta la seua bandera a la llum taronja d’un capvespre de diumenge, desvestida, seduïda per la carícia suau d’una ploma fina. Qualsevol lloc és bo per a una bona refregada: l’andana d’una estació, ca la modista, el balcó de casa, un hotel, el fil telefònic, una pàgina porno d’internet.

De la ressenya de Begonya Mezquita a El Trapezi

Editorial Aledis, 2022

En brut

En brut és un llibre de poemes de Marta Pérez i Sierra basat en els sorprenents i màgics dibuixos de Santiago Borrell, i que amb una mirada tant respectuosa com artística ha fotografiat Enric Maciä.

En brut és un treball de fusió realitzat a sis mans; o a tres ànimes fora millor dir, ja que el resultat és una obra artística que de forma una i trina explora el transcendent en el quotidià, i ho fa a través d’una via amb tant de misteri com és llac del subconscient.

De l'epíleg de Teresa Costa-Gramunt

Editorial Témenos, 2022

Punta de plom

Hem de celebrar l’edició de Punta de Plom -XVI Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra 2019- perquè representa una nova fita en el recorregut poètic de Marta Pérez Sierra, en el sentit que, tot i mantenir la força i el compromís de llibres anteriors, manifesta una depuració del llenguatge i enceta una nova manera d'expressar el fet poètic, amb tot de referents que confereixen als poemes un plus de connotació simbòlica.

Del pròleg d'Isabel M. Ortega Rial

Editorial Pagès, col·lecció La Suda, 2020

La fada i el mosquit

Tot el conte és una metàfora de la por. Ens parla de transformació. La por converteix a una de les protagonistes, que sap agafar els núvols, en capoll d'una probable papallona. L’inconcret i el que és eteri. Aquesta converteix a la nena, l'altra protagonista, en una valenta caçadora d’un mosquit que sap plorar, les llàgrimes del qual son “boletes” per a un collaret. Núvols, llàgrimes i collarets per a la poesia d’un conte infantil.

De la ressenya de Glòria Calafell

(Col·lecció Literària Elisenda Sala. ARC, 2020). Àlbum il·lustrat. Text: Marta Pérez Sierra. Il·lustracions: Núria Saladrigas Larroy

Escorcoll

La dona que és a la presó porta l’alè àcid de la cel·la a l’ombra de les parpelles. Convertida en dona primigènia als ulls de la seua germana que la mira, porta muguet als pits i exhala el perfum de la primera poma. Eva receptora de versos, Abigail estimada. Aquest obsessiu pensament, tothora present, ni se’n desprèn ni vol desprendre-se’n, dels records que totes dues han compartit, com els de la infantesa, els dels pares i els de les cançons apreses a dues veus. Ara, en aquest descens a l’infern, l’una és la font que s’asseca, la porta que es tanca, la culpa, la por i la malenconia. L’altra és la dona que espera, la que ha segellat les deus, la que ha tenyit el dolor amb un color blau de llàgrimes blaves i la que, amb una punta de desequilibri, busca l’esperança en els plecs del poema.

De la ressenya de Begonya Mezquita

Editorial Ed. Del Buc, 2019

Compte amb el buit

Al metro de Londres, per megafonia, podem escoltar aquesta alerta: Please mind the gap between the train and the platform (Si us plau, compte amb el buit entre el tren i la plataforma). Aquest buit des del qual escric. Aquest buit en què em capbusso. Aquest buit en el qual, com diu Josep-Ramon Bach a l’epíleg, "Trafico amb somnis al marge d’un abisme que no té límits".

Cada part compta a l’inici amb unes il·lustracions de la Mariona Sánchez que són autèntics poemes visuals.

De la ressenya de Rodolfo del Hoyo

Editorial Témenos, 2018

Marta Pérez Sierra

Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. He publicat dos llibres de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009) i Un bonsai dins meu (Ed. Aledis, 2022) amb il·lustracions de Núria Saladrigas. Els poemaris: Sexe Mòbil Singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008), Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el II Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, boCins (Ed. Bubok, 2012), Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims, 2013) (format ebook: LuzAzul Ediciones, 2017), Sexe Mòbil Singular, SMS il·lustrat (Ed. Cims, 2013), M’he empassat la lluna (Viena Edicions, 2015) amb fotografies d'Enric Maciä, finalista del Premi de poesia Miquel Arimany, Un segon fora del dubte (Gregal, 2016) amb fotografies d'Enric Maciä, Ostatge (Tèmenos, 2016) XXII Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell, Llavors, els peixos (La Garúa libros – Tanit, 2017) amb pintures d’en Jordi Vila, Gàngsters, ploma i vaudeville (Editorial Gregal, 2018) amb il·lustracions de Pere Cabaret, Escorcoll (Ed. Del Buc, 2019) XXXVI Premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d’Alcoi (2019), Punta de plom (Ed. Pagès, 2020) XVI Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra (2019) i En brut (Témenos Edicions, 2022) basat en dibuixos de Santiago Borrell i amb fotografies d’Enric Maciä. També dos llibres de microrelats: Bavastells (Walrus Editorial, 2014) amb il·lustracions de Pitu Álvarez i Compte amb el buit (Témenos, 2018) amb il·lustracions de Mariona Sánchez, i un llibre de contes en castellà ¿Dónde estàs? (Sd·edicions, 2016) i un àlbum il·lustrat La fada i el mosquit (ARC, 2020) amb la Núria Saladrigas.

El meu web blog www.4lletres.cat