Dona

Tu i jo som dones d'heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d'arrels menudes.

(Fragment de DONA del llibre Dones d'heura. II Premi Jordi Pàmias de Poesia, 2010)

Escorcoll

La dona que és a la presó porta l’alè àcid de la cel·la a l’ombra de les parpelles. Convertida en dona primigènia als ulls de la seua germana que la mira, porta muguet als pits i exhala el perfum de la primera poma. Eva receptora de versos, Abigail estimada. Aquest obsessiu pensament, tothora present, ni se’n desprèn ni vol desprendre-se’n, dels records que totes dues han compartit, com els de la infantesa, els dels pares i els de les cançons apreses a dues veus. Ara, en aquest descens a l’infern, l’una és la font que s’asseca, la porta que es tanca, la culpa, la por i la malenconia. L’altra és la dona que espera, la que ha segellat les deus, la que ha tenyit el dolor amb un color blau de llàgrimes blaves i la que, amb una punta de desequilibri, busca l’esperança en els plecs del poema.

De la ressenya de Begonya Mezquita

Editorial Ed. Del Buc, 2019

Compte amb el buit

Al metro de Londres, per megafonia, podem escoltar aquesta alerta: Please mind the gap between the train and the platform (Si us plau, compte amb el buit entre el tren i la plataforma). Aquest buit des del qual escric. Aquest buit en què em capbusso. Aquest buit en el qual, com diu Josep-Ramon Bach a l’epíleg, "Trafico amb somnis al marge d’un abisme que no té límits".

Cada part compta a l’inici amb unes il·lustracions de la Mariona Sánchez que són autèntics poemes visuals.

De la ressenya de Rodolfo del Hoyo

Editorial Témenos, 2018

GÀNGSTERS, PLOMA I VAUDEVILLE

Gàngsters, ploma i vaudeville és un llibre insòlit pel que té d’excepcional. Un llibre extraordinari pel que té de desacostumat. Un llibre singular pel que té d’insòlit. Els textos, eclèctis i suggerents, de Marta Pérez i Sierra, ironitzen amb el gènere, des de la novel·la negra fins als cabarets de segona, tots ells habitats per femme fatales de gènere dubitatiu, però que trepitgen fort: ara decidides a assassinar sense escrúpols el gàngster que els fa xantatge, ara capaces de despullar-se sota el focus i ensenyar les seves vergonyes i veritats davant l’audiència que espera a la fosca.

De la resenya de Marc Rosich

Editorial Gregal, 2018

Llavors, els peixos

Ella, la trobairitz Marta Pérez i Sierra és en carn i en lletra aquella noia habitada per un pomer etern, imatge de l’esperit que mai no mor. Però per ‘veure’ el pomer etern que l’habita (Déu en nosaltres, podríem dir, l’autèntica saviesa) li ha calgut fer-se conscient que la clara visió no es dóna així com així, que cal guanyar-la i que el camí pot ser llarg, amarg i dolós: hauré de guarir-me els ulls amb fel de peix. És a dir: guarir-se els ulls interns (els ulls de la visió de la realitat que hi ha a l’interior de coses i fenòmens) a través de la fel de peix, imatge del dolor de la vida transfigurat en remei, en salvació.

Del pròleg de Teresa Costa-Gramunt

La Garúa libros-Tanit, 2017

Ostatge

Ostatge , XXIIè premi Vila de Sallent, és dedicat a la història d’amor de dues dones d’ètnia gitana amb un fill. L’addició a la cocaïna de la Merche, l’ha portarà a la presó, la Nati, tanmateix segueix a seu costat conscient que l’amor que es tenen dóna sentit a la vida. L’estructura farà que us trobeu amb un poemari paral·lel al peu de cada pàgina, amb una línia finíssima, que separa la llibertat del captiveri, l’addicció de la vida sense droga. (...) Només el so de la guitarra ressegueix el periple de les dues dones, de vegades melangiosa, de vegades esberlada de dolor com una corda trencada.

De la ressenya a Núvol.cat d'Anna Ruiz Mestres

Témenos edicions, 2016 (Primera edició) - 2018 (Segona edició)

Un segon fora del dubte

El poemari pres en la memòria fràgil fa olor de llessamí, de taronja, de molsa de cirera, i d’amor primer. Tot neix d’una pura complaença, que un destí injust i esquerp negarà. Història, doncs, real i commovedora, que alliçona el lector a estimar-se encara més la vida. Que li ajuda a entendre com el temps devasta l’avui amb urgència i que, davant la tragèdia, la mort enruna i abat la plenitud del despertar a les passions més generoses. Un llibre corprenedor, ple de versos inquietants que, com a contrapunt, ens empeny a creure que l’amor límpid és possible.

Josep-Ramon Bach.

Editorial Gregal, 2016

¿Dónde estás?

Precipitarse no lleva a nada, seguro que todo sale mal si nos organizamos apresuradamente. Como reza el dicho, "Vísteme despacio que tengo prisa". Emilio quiere visitar a su primo Guillermo y tendrá que madrugar para tomar un taxi que lo lleve hasta el avión. Pero pierde el vuelo porque se duerme y a partir de ahí se suceden los escenarios donde Emilio irá superando una u otra dificultad sin que nada lo detenga.

Sd·edicions, 2016.

M'he emapassat la lluna

Una experiència sexuada [la del climateri] que es diu en aquests versos amb una veu pròpia i arrelada en un viure conscient i tenaç. Una veu de dona que salta per damunt dels tòpics sobre la menopausa i dóna un altre nom a totes les pèrdues que li travessen el cos, la ment i l’ànima.
De l’epíleg de Sònia Moll

Viena edicions, 2015

Bavastells

Aquestes històries d'intensitat evocativa se situen entre la poesia quotidiana i el relat de titelles. És un conjunt de 50 microrelats en prosa poètica que recreen temes socials i històrics... Marta Pérez Sierra (Barcelona, 1957) compon els microrelats que reprenen el motiu literari dels titelles de l'artesana Teresa Travieso: els protagonistes tenen el nom original dels bavastells de Travieso. Són figures que permeten a l'autora construir l'evocació poètica dels records i oferir una temàtica social i humana que vertebren cada prosa.
De l'article al Punt Avui de Ricard Mirabete.

Walrus Books, 2014

Marta Pérez i Sierra

Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. He publicat un llibre de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009), i els poemaris: Sexe Mòbil Singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008), Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el II Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, boCins (Ed. Bubok, 2012), Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims, 2013) (format ebook: LuzAzul Ediciones, 2017), Sexe Mòbil Singular, SMS il·lustrat (Ed. Cims, 2013), M’he empassat la lluna (Viena Edicions, 2015) amb fotografies d'Enric Maciä, finalista del Premi de poesia Miquel Arimany, Un segon fora del dubte (Gregal, 2016) amb fotografies d'Enric Maciä, Ostatge (Tèmenos, 2016) XXII Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell, Llavors, els peixos (La Garúa libros – Tanit, 2017) amb pintures d’en Jordi Vila, Gàngsters, ploma i vaudeville (Editorial Gregal, 2018) amb il·lustracions de Pere Cabaret i Escorcoll (Ed. Del Buc, 2019) XXXVI Premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d’Alcoi (2019). També dos llibres de microrelats: Bavastells (Walrus Editorial, 2014) amb il·lustracions de Pitu Álvarez i Compte amb el buit (Témenos, 2018) amb il·lustracions de Mariona Sánchez, i un llibre de contes en castellà ¿Dónde estàs? (Sd·edicions, 2016).

A més a més del Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, he guanyat d’altres premis: els Jocs Florals de Gràcia 1986, relats breus Tram 2007, narrativa curta Vila de Castellbisbal 2009, menció especial Jordi Pàmias de poesia 2009, el XXXVè premi de narració curta de Sant Hilari Sacalm 2012, primer premi de poesia dels Jocs Florals de Perpinyà 2013, finalista de IV premi de poesia Miquel Arimany (2013) , segon premi del IV Concurs de Microrelats ARC a la Ràdio (2014), tercer premi al V Concurs de Microcontes Bla Bla (2015), XXII Primer Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell (2015) Vila de Sallent i XXXVI Premi Manuel Rodríguez Martínez - Ciutat d’Alcoi (2019) entre d’altres.

Com a dinamitzadora cultural:
- Coordino “Contrapunt poètic”, cicle poètic anual de l'Aula de Música i Teatre Musical de Sant Feliu de Llobregat.
- Coordino la iniciativa interactiva “Il·lustra un poema de mps”, on 32 creatius plàstics il·lustren poemes del meu poemari Sexe Mòbil singular, SMS. L’exposició d’aquestes il·lustracions en diferents espais (bars, centres cívics, escoles d’art, etc.) ha donat lloc a un vernissatge poètic itinerant que encara continua.
- He tingut cura del llibre Autisme. Trenquem el silenci amb la poesia (Viena edicions, 2104). He format part de l’equip de coordinadors del Projecte Àgatha, projecte solidari a favor de l’autisme.

He tingut cura de l’edició biogràfica de Teresa Berrozpe Just Vivències (Ed. Andana, 2013). He estat una de les components del col·lectiu literari Cornèlia Abril amb la publicació col·lectiva He d’anar-me’n (Edicions Els Llums, 2015). He participat en el llibre solidari Ponts d'aigua (Pagès, 2018) a favor de l'ONG Open Arms.

El meu web: www.martaperezsierra.com
Des del meu web blog www.4lletres.cat he col·laborat en diverses antologies poètiques, com Poems&Blogs (2010), en el llibre de relats 365 contes (2012), Poemes a la Frontera (March Editor) i I visqueren felices (Pol·len edicions 2014). També participo en activitats poètiques amb altres blocaires des del meu blog de poesia http://didaletdivori.blogspot.com/