Martaperezsierra.com

Safrà

En aquest safrà hipnòtic, tanmateix, també s’hi revela la nostra fragilitat, la humana petitesa que tant ens caracteritza i que els grecs van saber descriure tan bé: «tot és pura contingència», afirmava Heròdot. I en aquesta contingència naixem i morim, avancem i reculem, però sempre aprenem. L’experiència ens arriba fent camí. I és en el camí que ens coneixem.
Trobar-se a un mateix i ser fidel a la trobada: heus aquí la pedra foguera de Safrà. Per això, aquest llibre de versos és un cant a la llibertat. També a la valentia, al respecte, a la lleialtat a la persona que som i als altres.

Del pròleg de Laia Llobera

Viena Edicions, 2024

Escrit en un tovalló de bar i altres poemes

Escrit al vent de l’emoció, amb l’aire de la tarongina que fremeix l’instant i la paraula. Amb el mestratge exquisit de qui estima el vers i la paraula Escrit a la pell i als llocs on esperem; a la taula d’un bar, al marbre gris d’un cafè, a l’habitació dels pares. Als llocs on estimem. «Escrit en un tovalló de bar i altres poemes», de la poeta i amiga imprescindible Marta Pérez Sierra us durà a les belleses sorprenents de compartir espai i cos, veu i música, en un mateix cant, en un mateix silenci de vida. Un magnífic llibre publicat per Voliana Edicions que meresqué el Certamen Vila d’Argentona 2022 i que inclou dos reculls més! Molt adient pels que creieu en el maridatge del vi i de l’art amb la poesia!

Ricard Mirabete

Voliana Edicions, 2024

Un bonsai dins meu

Ella es posa la camisa de dormir de randes de la seua àvia i mamprén el viatge al país dels somnis eròtics, a cavall d’unes cuixes morenes que l’enamoren, valenta i despentinada. Juga i riu entre les quatre parets del seu pis del barri Gòtic de Barcelona i es confessa addicta als plaers més imaginatius. Fàcil i convençuda, "s’eixarranca" els dies de cada dia i planta la seua bandera a la llum taronja d’un capvespre de diumenge, desvestida, seduïda per la carícia suau d’una ploma fina. Qualsevol lloc és bo per a una bona refregada: l’andana d’una estació, ca la modista, el balcó de casa, un hotel, el fil telefònic, una pàgina porno d’internet.

De la ressenya de Begonya Mezquita a El Trapezi

Editorial Aledis, 2022

En brut

En brut és un llibre de poemes de Marta Pérez i Sierra basat en els sorprenents i màgics dibuixos de Santiago Borrell, i que amb una mirada tant respectuosa com artística ha fotografiat Enric Maciä.

En brut és un treball de fusió realitzat a sis mans; o a tres ànimes fora millor dir, ja que el resultat és una obra artística que de forma una i trina explora el transcendent en el quotidià, i ho fa a través d’una via amb tant de misteri com és llac del subconscient.

De l'epíleg de Teresa Costa-Gramunt

Editorial Témenos, 2022

Punta de plom

Hem de celebrar l’edició de Punta de Plom -XVI Premi Ciutat de Terrassa Agustí Bartra 2019- perquè representa una nova fita en el recorregut poètic de Marta Pérez Sierra, en el sentit que, tot i mantenir la força i el compromís de llibres anteriors, manifesta una depuració del llenguatge i enceta una nova manera d'expressar el fet poètic, amb tot de referents que confereixen als poemes un plus de connotació simbòlica.

Del pròleg d'Isabel M. Ortega Rial

Editorial Pagès, col·lecció La Suda, 2020

La fada i el mosquit

Tot el conte és una metàfora de la por. Ens parla de transformació. La por converteix a una de les protagonistes, que sap agafar els núvols, en capoll d'una probable papallona. L’inconcret i el que és eteri. Aquesta converteix a la nena, l'altra protagonista, en una valenta caçadora d’un mosquit que sap plorar, les llàgrimes del qual son “boletes” per a un collaret. Núvols, llàgrimes i collarets per a la poesia d’un conte infantil.

De la ressenya de Glòria Calafell

(Col·lecció Literària Elisenda Sala. ARC, 2020). Àlbum il·lustrat. Text: Marta Pérez Sierra. Il·lustracions: Núria Saladrigas Larroy

Escorcoll

La dona que és a la presó porta l’alè àcid de la cel·la a l’ombra de les parpelles. Convertida en dona primigènia als ulls de la seua germana que la mira, porta muguet als pits i exhala el perfum de la primera poma. Eva receptora de versos, Abigail estimada. Aquest obsessiu pensament, tothora present, ni se’n desprèn ni vol desprendre-se’n, dels records que totes dues han compartit, com els de la infantesa, els dels pares i els de les cançons apreses a dues veus. Ara, en aquest descens a l’infern, l’una és la font que s’asseca, la porta que es tanca, la culpa, la por i la malenconia. L’altra és la dona que espera, la que ha segellat les deus, la que ha tenyit el dolor amb un color blau de llàgrimes blaves i la que, amb una punta de desequilibri, busca l’esperança en els plecs del poema.

De la ressenya de Begonya Mezquita

Editorial Ed. Del Buc, 2019

Compte amb el buit

Al metro de Londres, per megafonia, podem escoltar aquesta alerta: Please mind the gap between the train and the platform (Si us plau, compte amb el buit entre el tren i la plataforma). Aquest buit des del qual escric. Aquest buit en què em capbusso. Aquest buit en el qual, com diu Josep-Ramon Bach a l’epíleg, "Trafico amb somnis al marge d’un abisme que no té límits".

Cada part compta a l’inici amb unes il·lustracions de la Mariona Sánchez que són autèntics poemes visuals.

De la ressenya de Rodolfo del Hoyo

Editorial Témenos, 2018