Vicent Andrés Estellés

Vicent A Estellés

La meva aportació a l'homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés, poeta que admiro i que ha estat per a mi un referent, és un record. No he sabut veure'm un glopet d'oblit.

 

Tenia 18 anys i delit per la poesia, i poetes /amors, secrets, que em dedicaven llibres de Vicent Andrés Estellés tot just el publicaven. 1975, tot era innocència.


Hamburg
             i
         sabeu que tots els indrets
         tenen a voltes un
         so indescriptible
         Hamburg
         El riure d’Hildegarde
         o de tantes noies
         esveltes de “lluna germànica”
Hamburg
          … o tantes citis
          com vas descobrint
          poc a poc
                   entre carrers i dies
Barcelona, Hamburg
Hildegarde, Marta.

 

hamburg

Mai no diré com fou aquell delit;
mai no diré quin dia fou, quin any.
Em repetesc el nom que mai no he dit;
em creua el pit, amarg, un esgarrany.

Algunes gents, que endevinen el dany,
m’han receptat alguns glopets d’oblit.

Vicent Andrés Estellés

Hamburg


Vicent A Estellés

Il·lustració Carlos Ortín. Retrat de: www.mediavaca.com


Feu click aquí per escoltar el poema Els amants recitat per Ovidi Montllor. 

Els amants

No hi havia a València dos amants com nosaltres.
Feroçment ens amàvem des del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l’amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles.
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peçó d’una orella.
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,
i tenim l’enyorança amarga de la terra,
d’anar a rebolcons entre abraços i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les “Rimas” de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,
que no estem en l’edat, i tot això i allò.
No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.

[ Escrit per Marta el dia 04/09/10 12:26 (644 lectures i 2 comentaris) Actualitzat el dia 04/09/10 12:59 ]

Comentaris

1
Molt bon apunt per a homenatjar el gran poeta que fou Vicent Andrés Estellés!!!!

[Escrit per Elvira el dia 04/09/10 19:58.]

2
Glopades fresques de records, si són amb la veu de l'Ovidi doblement plaents.

[Escrit per Rafel el dia 06/09/10 16:27.]


Afegir comentari:

El teu nom
Comentari
 

seguim.com
Get Firefox rss Creative Commons License