|
Fa molts dies, la Carme de Col•lecció de Moments, va fer una crida convidant a homanetjar Màrius Torres en el centenari del seu naixement, el dia 30 d'agost d'enguany.
Aplegats, 119 blocaries li van retre homenatge. Tard, però m'hi afegeixo, sé que no és ben bé el mateix, però cal recordar poetes com Màrius Torres
|
CANÇÓ A MAHALTA
Com una aigua tranquil.la reflecteix, cap al tard,
els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del teu esguard
l'ombra de les teves paraules.
Fins la paraula més difícil, els teus fulls
que fàcilment saben donar-la!
Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls,
la teva mirada ja parla.
Per això quan, abans de deixar-me, somrius,
emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
insinuar-se encara gosa.
I també com un cel desemboirat i ras
la teva mirada és tan bella
quan en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas
cap més presència que la d'ella.
Fes click aquí o sobre el títol del poema per escoltar-lo cantat per Carme Canela i Xavier Monge
|
.jpg "Màrius Torres")
|
Dibuix: Carme Rosanas
PARAULES DE LA MORT
Tu, jove moribund que ara m’has dit Amarga,
amargs són els teus llavis per comprendre el meu gust!
Si em trobessis al fons d’una vida més llarga,
quan em diries Dolça també fóres injust.
El meu sabor és fet de milions de vides
que ha apagat el meu bes, obscur en la fredor:
astres, ànimes, déus. I ara que ets tu que em crides,
seré un instant amarga de la teva amargor...
Gran ocell de silenci, indiferent i muda
germana de la Nit, sobre la carn vençuda
el meu vol és profund i pàl·lid, però breu.
Calmo, amb dits de repòs, la seva última alarma;
però, més que l’angúnia, m’allunya d’aturar-me
la llum d’alba de l’àngel que ve darrera meu.
14 agost 1938
Màrius TORRES, Poesies, Ed. Ariel, Sant Joan Despí, 1981
|
Moltes gràcies i un bonic homentge, ara estic intentnt obrir l'audio... que li costa una mica... ara si la sento, la cançó!
Una abraçada, Marta!