Ferran Capel                                            M. Rosa Sierra

Ens vam retrobar, una nit en un teatre. Et vas acostar a mi i aquest cop vas ser tu qui em va robar un petó entre les butaques vermelles de platea; sense ni saludar-me, els teus llavis sobre els meus m’enamoraren de bell nou. Iniciaven una relació, diríem, estable. “Diríem estable” perquè mai vam viure junts, tu no volgueres mai fer el pas. Passàvem caps de setmana junts, vacances plegats, els dimarts entre setmana... si la feina t’ho permetia.

                                                                                  Marta Pérez i Sierra

Torno a ser al final del camí. O sigui que torno a ser al principi. Des que era una nena, l’àvia m’explicava contes en què les princeses s’enamoraven de prínceps, i al final tots dos junts menjaven anissos i vivien feliços. M’havia arribat a creure que jo era dins d’un conte. I ara quan miro els teus ulls, tot allò esdevé literatura. 

                                                         Roser Caño Valls

                                                               Mèlania Gómez Cecilia

                                     Joan Opi