Teia a 365 contes

Realisme màgic al blog dels 365 contes.

Dedicat a la meva estimada amiga Teia.

Si ella caminava pel passeig marítim, i distretament pensava en el seu estimat, les onades aturaven el seu ritme i tímidament s'acoblaven als pensaments de la noia; l'escuma, normalment blanca, es tornava fúcsia i tacava la sorra, les petxines, els peus dels nens i els de les nenes. Si ella seia en una terrassa, a prendre una cervesa, amb algun amic, ell, sense voler-ho, sentia que ella era l'aire que sempre voldria respirar i la cervesa es solidificava en pètals de rosa, de color fosc, d'amor profund.

No us explico cap història d'aquelles que s'expliquen pel meu barri vell, us explico, simplement, el que he viscut. Ella va dormir un dia, per casualitat, a casa meva; quan va marxar, el temps es va aturar en pols de paraules poema i l'olor de la casa va transmutar, de comú i acollidor, a calidoscòpic i estelat. I al vespre, quan el meu home va arribar, després d'un llarg viatge per feina, em va besar apassionadament, com només havia fet els primers dies de sortir amb mi, i em va dir a cau d'orella: "Voldria tenir alguna cosa amb tu."

[Escrit per bajoqueta el dia 02/10/09 08:20.]