|
Somriure
Des del meu balcó
Puc contemplar un cel no massa clar
Però ample,
Quasi bé blanc.
Sembla estrany,
Núvols de cotó l’abracen i l’ofeguen.
Fa un moment,
Dos estels, com dos ulls, em miraven.
Avui la lluna decreix,
A la ciutat li resten novament
Sorolls intermitents de màquines,
Els cossos dormen.
Se m’apareix el somriure de la Pepa,
Un somriure increïblement melangiós
D’una vivència que mai no ha estat.
|
ET REGALO EL SILENCI
Et regalo el silenci de la cambra deserta
La llum que uns altres llavis no podran reflectir
El color d’un desig sense cap exigència
L’amor sense lligams
-et regalo ma absència-
Em quedo aquell viatge que no vam poder fer
aquelles nits d’insomni que no vam compartir
i tota la il·lusió que no vàrem sentir
et regalo, amor meu, la vida sense mi
Et regalo el record del meu cos a la guerra
entre les teves mans que semblaven de seda
et regalo el reflex dels meus cabells al vent
L’eco d’una rialla, el sabor d’un moment
El perdó per no haver sabut fer-ho més bé
L’enginy i la innocència
-Et regalo ma absència-
i hagués volgut donar-te
la promesa
el convit
l’alegria de l’arbre
que vol donar el seu fruit
el futur
l’infinit
la pau del nen que adores
la lluna
i el tresor
d’endolcir-te les hores
tu tan prudent
tan feble
no has volgut acceptar
tants de tresors com jo
et podria donar
...i t’he de deixar míser
tenint les mans tant plenes?
no me’n vaig sense dir-te
que et regalo la pena
que duré dins del cor
fins que no et torni a veure
et regalo estimat
la llibertat completa
empresonada dins
el meu amor per sempre
|
