La meva aportació a l'homenatge blocaire a Vicent Andrés Estellés, poeta que admiro i que ha estat per a mi un referent, és un record. No he sabut veure'm un glopet d'oblit.

Tenia 18 anys i delit per la poesia, i poetes /amors, secrets, que em dedicaven llibres de Vicent Andrés Estellés tot just el publicaven. 1975, tot era innocència.

Hamburg
             i
         sabeu que tots els indrets
         tenen a voltes un
         so indescriptible
         Hamburg
         El riure d’Hildegarde
         o de tantes noies
         esveltes de “lluna germànica”
Hamburg
          … o tantes citis
          com vas descobrint
          poc a poc
                   entre carrers i dies
Barcelona, Hamburg
Hildegarde, Marta.

Mai no diré com fou aquell delit;
mai no diré quin dia fou, quin any.
Em repetesc el nom que mai no he dit;
em creua el pit, amarg, un esgarrany.

Algunes gents, que endevinen el dany,
m’han receptat alguns glopets d’oblit.

Vicent Andrés Estellés

Hamburg

CANÇÓ A MAHALTA  

Com una aigua tranquil.la reflecteix, cap al tard,
 els núvols, els cignes i els saules,
jo veig passar pel llac profund del teu esguard
 l'ombra de les teves paraules.  
Fins la paraula més difícil, els teus fulls
 que fàcilment saben donar-la!
Quan, al fons, dels silencis, la busques i et reculls,
 la teva mirada ja parla.  
Per això quan, abans de deixar-me, somrius,
 emmudits els llavis de rosa,
al mirall dels teus ulls el mot que ja no dius
 insinuar-se encara gosa.  
I també com un cel desemboirat i ras
 la teva mirada és tan bella
quan en tot l'infinit del seu camp no hi ha pas
 cap més presència que la d'ella.

Fes click aquí o sobre el títol del poema per escoltar-lo cantat per Carme Canela i Xavier Monge

El secreto de los tejados, publicat a Bubok, és el primer llibre del meu amic NicO.

He tingut la sort de llegir-ne les galerades i us puc assegurar que és un llibre interessant, original i valent.

Un llibre on els seus personatges, Rubén, Alex i Lola, viuen el seu destí des dels secrets que caracteritzen la seva personalitat. Una Barcelona atrevida, amb totes les olors que amaguen les seves teulades, es despulla només pel lector. 

El secreto de los tejados de José Nicolás Sánchez el podeu adquirir a www.bubok.com.

M’endolceix la pell esperar-te.
Saber que et besaré
fa de préssec els meus llavis.
De fil de sucre el temps.
Però si no véns...
les arrels de les magnòlies
ixen per la meva pell.
Si no véns
l’aire és pols
de pedres precioses negres.
I l’espai s’esmicola fins a la indefensió.

 (del meu llibre inèdit Si goso dir-li un mot d'amant)

Fotografia: M R Vila

L'entusiasta llibretera de Calaf, la Paquita, està organitzant una presentació de I demà, l'atzar pel proper mes d'octubre, a la seva llibreria del passeig de Calaf, El Quiosc.

Ja us aniré informant.

Gràcies, Paquita!

Quan veig el meu llibre per primer cop en alguna llibreria em fa l'efecte que no és meu, que acaba de publicar-se. El veig com acabat de fer...

De matinada, en una barca,
un àngel t'ha vingut a cercar.
Carme.
Vas vèncer impossibles.
Una rossella enmig del glaç.
Ens eres imprescindible,
L'aigua,i la sal.
Tenies la bellesa del mar.

(D'esquerra a dreta: Antoni Sierra, Joan Antoni Sierra, Carme Valle, Conxa Puerto i M Rosa Sierra)

(Pgs 40 - 42 de Driesch nº 2 / 2010)

Potser tu em podries dir
de quina matèria estan construïts
els somnis.
Tu que pertanys a la música
i a la innocència, que ets d’aigua,
de blaus insondables, de llum.

Quan la monotonia implacable
et turmenti, les presses t’absorbeixin,
sigui àrida la paraula i trencadís
l’horitzó que esgarrapes...
Quan, aclaparada, tot siguin miratges,
i els somnis no et llisquin pels dits,
fes un petó...
Arran de llavis et deixo tot l’amor
que he anat trobant pel camí de la vida,
les ales del batec del mar, les pessigolles
de l’afany, torrades amb mel,
el bàlsam de la infantesa, fruits secs,
el pol•len de la casa on has crescut,
i les petjades sense fang de les petites fades.
Sentiràs el teu ritme i el tacte de l’amor.
Tu, que ets veritat indiscutible, que saps
de la pols dels estels, del vèrtex del silenci.
Marta, sabràs explicar que els somnis
són fets de fil de sucre candi transparent
indestructible.

Per a l’estimada Marta Capel

Fotografia: M Rosa Vila

L'Anna Ruiz, com a Vilafranca, va presentar el nostre llibre, amb il·lusió i amb respecte va comentar tots i cada un dels poetes que formem part de Poems&blogs.

Si us interesa el llibre el podeu comprar a La Central.

Camines cap a mi,

provocativa,

dins una transparència

estampada en cursiva.

Els teus

mugrons,perfectes,

desafien el text.

Imagino

que, en fregar la seda,

t’excites.

I jo, entre el públic,

t’ allibero del luxe

i recullo, amb el sexe,

la dansa dels teus pits.

A la llibreria La Central del Raval,
a Barcelona

Presentació del llibre "Poetes a la xarxa", una iniciativa dels editors del blog Poems & Blogs.

Els poemes que oferim mitjançant la xarxa, magnificament editats.

"Fada Lila". Marionetas Travi.

Vinc d’un lloc on les dones no tenen casa, d’un lloc on es fan arracades i polseres amb boletes de vidres, de colors, de bijuteria. Per no perdre la dignitat. Elles aconsegueixen sentir-se dones malgrat la por, la culpa i els barrots. Vinc d’una tarda vis a vis que s’ha fos entre dos portes tancades amb pany i clau, però ella, ha portat berenar en una bossa de plàstic i ens l’ha ofert, com qui rep al menjador de casa. De part de les meves companyes, ha dit. I m’he begut la llauna de no recordo quina beguda dolça com si fos una copa de cava i els hi he donat les gràcies, a totes les dones d’aquesta casa on no es pot entrar i sortir, només lliscar. I sense fer soroll.

He retallat les ombres

del nostre passat

i m’he confegit un paisatge.

Un gest oblidat, una paraula al vol,

un passeig intranscendent,

el vermell, aquella nit de l’adéu.

Tots els meus sospirs

-flors del lilà-

pinten la nit.

AMIGUES

Una sargantana al cor. Tu la teva, jo la meva,
elles eren abans. Hem crescut al voltant
de la seva fragilitat endèmica.
Som una estratègia.
Com les pedres del mur.
Tant se val si li tallem la cua,
o a les parets càlides d’un son la reptem.
Arrapada al nostre segrest, pren el sol.

Per escoltar el vídeo poema fes click sobre la pintura.

No vacil·les, dona de mar,
tens arrels per fer-te terra
i goig d’escuma blanca
per ser serrell d’onades,
glopades de vent. Si cal.

Et reconec en la lluita,
sirena de les utopies,
el far no és cec, només
intermitent, un pacte.

Has estimat el dolor,
lliri de mar somort,
ho sé. Jo també he nuat
els segons exhausts amb
falgueres blanques.

 Després de tot, tu i jo,
som platges nodrint
el paisatge de bonança,
mai barques ancorades.

 Per a la meva estimada Carme,
avui que fa 50 anys. 22 de maig de 2010

                          Un niño de 12 años ganó como premio una cámara digital de Nikon en un concurso de pintura celebrado en Argelia.
La compañía se negó a entregarle el premio ciñéndose a una resolución que prohíbe la entrada en Cuba de productos con componentes procedentes de EE UU.
www.20minutos.es      

No tenia res, ni un duro, diria ma mare. I no era cert. Tenia tots els riures de les nenes i els nens. Tots. Fotografiats amb les càmeres de llauna que pacientment confegia a les nits. Assegut en un banc, amb la recol·lecta dels fruits de la gatzara nocturna dels turistes, que estenia endreçadament sobre un dels cartons que esdevindria el seu llit unes hores més tard, oblidava que no havia sopat i que dormiria al ras, i tornava a ser el reporter fotogràfic que va ser. Amb destresa, avesat a reparar les seves pròpies càmeres, ara, desnonat, fins i tot de professió, es negava a ser-ho també de la vida i, una a una, càmeres sorprenents, talment reals, de colors llampants, de marca, amb les prestacions necessàries per captar la il·lusió, anaven sorgint del seu improvisat taller.

Aquestes sí que eren permeses en el seu país; a més, ell en tenia la patent. Quines paradoxes!

No tenia res, ni un duro, diria ma mare. I no era cert. Tenia l’eloqüència dels savis que, sense ser ostentosos, discursos diuen. Ell només volia regalar.

.

Aquest poema és la meva aportació al concurs de La Vanguardia d'enguany.

Traspàs

M’agradaria que sonés un clavicordi.
Que el mar m’acompanyés en silenci,
-el seu so ja ho féu en vida-.
Irremeiablement cobejo el secret
de la llum.
Em complauria que tot esquitx de sal   
es convertís en roses blanques,
que diuen que mai no es fan pols dins el taüt.

Ja tenim a les mans el llibre Poems&Blogs, poetes a la xarxa

Anna Ruiz va fer una presentació encertada de les nostres activitats i privilegis de poetes blocaires, i un minuciós passeig per cada un dels 33 poetes que confegim el llibre (17 dones i 16 homes).

En Santi Borrell i la Violant de Bru, amfitrions amatents, van fer de l'acte una trobada càlida, simpàtica i amb caràcter.

De ben segur que les gràcies, que cada un dels poetes blocaries els hi donàvem, eren ben sentides. De nou: gràcies!

Fes click sobre el llibre per llegir la presentació de l'Anna Ruiz.
Gràcies Anna!

Tens un racó dalt del món (2001).
Postres de músic (2005).
El vertigen del trapecista (2008).
Una sortida digna (2009). Per llegir ressenya, feu click aquí
A la barana dels teus dits (2009)

"Està molt lleig viure dels fills". Això assevera en Jesús Tibau, assenyalant-los, els fills, els llibres. Ho diu en tó irònic, està clar, perquè tots sabem el pa que s'hi cou... Però ell, mordaç, s'autodefineix com "un home que vol viure del cuento". I així el va presentar la Pilar Valero de "Llambrusca-Alzeheimer Penedès" agraint-li la seva lectura de contes tot col·laborant amb l'associació.

    No em malvendré el silenci. D’aquest cos
    en conec els topants i les dreceres
    i n’estimo els esclats, les defallences;
    no hi visc a plaer, però hi visc i això em basta.

                                        Fragment de L’hoste insòlit
                                        Miquel Martí i Pol (1978)

Feu click sobre la imatge per llegir la entrevista

La revista setmanal el Gar , de la Garriga, recull la presentació de
I demà, l'atzar a la Granja Cafeteria La Mila.

Si et vols descarregar la revista n. 183 en pdf fes click aquí

El dia abans de Sant Jordi el periodista David Caminada, en el diari L'Avui, va publicar una ressenya recomanant Arran de l'Ebre, de Cinta Arasa. Recomanació encertada perquè el llibre és una meravella.

La podeu llegir si feu click aquí.