Marta Perez i Sierra

CARTA

Sóc sols abséncia
de tu
Maria Mencè-Marçal

T'escric per dir-te que et recorde,
que a la cambra te'm fas present
encara que no hi sigues.
Que l'obscur moviment dels dies em venç
i et cerque en els llocs on vàrem ser u.
T'escric per dir-te que ets part del que sóc,
que la teua absència se'm creix dins
i totes les hores són hores fosques.
T'escric perquè sàpies que pense en tu,
que vull que òmpligues de tu la meua vida,
però no sé les paraules perque vingues.
T'escric per dir-te que tinc en el cos el teu senyal,
que ets l'àngel del desig que em viu
i ser amb tu és acréixer l'esperança.
T'escric ara i et proclame i t'evoque
i et dic que t'estime.

L’ABRAÇADA

Avui ens abracem -un cos s'abraça a un altre cos.
Conquerim vida.
Ens nodrim I'un del desig de l'altre
i bastim plegats el temps pervindre.
Avui ens abracem però jo em pregunte
si demà també ens contarem les faules dels déus;
jo em pregunte si  et recordaré com ara et visc,
presència de llum i d'aigua,
follia de I'horabaixa.

Humilment,  acceptaré  l’oblit just que ens pertoque
i, pacientíssim, si convé, t'escriuré
a penes un poema.

Que no t'enganye
l'aparent calma
amb què s'escola el temps.
Aquesta deixadesa
d'hores que et menteixen
i cauen sense estrèpit,
com fulles seques.

És aleshores
quan més sagnen les busques del rellotge.            

Sempre és el temps
un cercle fet de cercles,
com quan llançaves pedres
a la bassa de l'hort.

Sempre és el temps
un cercle fet de cercles
que s'ofega mentre va ofegant-te
i et recorda que la vida no perdona
que no la mires als ulls quan ella et mira.

Res

Ara ens veig.
Sé que arribarà el temps d'evocar-nos,                 
d'enyorar els que vam ser.
Avui, però, no he dit res.
T'esguarde ara i per sempre.
No he volgut o no he pogut dir res.
El teu cos acoblant-se
al meu
       i
         viceversa.
Després, capaltard, he escrit aquest poema.
No he dit res.