Marta Perez i Sierra

Del desig de viure dies amb tu
els meus dits mai no es cansen,
ni els ulls s'acluquen,
ni té pressa el futur.

Assegut a la falda dels anys
assaboreixo, amb avaricia d'infant,
la polpa eterna d'un fruit madur.

Remor de platja a la vora del llençol,
refugi, llar, matí i font.
Quan neix el sol,
els dits que em busquen
no tanquen portes al vol.

Al dematí dels teus ulls
els somnis prenen forma.

Els teus ulls juguen
a no amagar-se dels meus dits,
i, quan rius, el gest inconfusible dels llavis
pentina cicatrius.

Dibuixant insomne dels sentits
que m'aculls,
amb colors de cireres i pessics,
a l'ample drecera del gust.

Amagatall sincer contra el món
que ens vol estafar un dia,
no vaig a dormir de buit,
ni em fa basarda l'alba,
a la barana dels teus dits.