|
Josep de Flix, Premi Sant Celoni de Poesia, amb el seu poemari Formigues, col·labora amb Túnez i Sesé amb la lletra d'un Romaç.
http://www.turnezisese.com/
|
Hora*
quina hora és? em preguntes,
com si hi hagués cap altra hora
que l'ara en punt.
Del llibre Formigues Ed. Viena
|
|
Romanço de l'estatut d'astrologia*
En un país petit, molt lluny d'aquí,
plorava la princesa Catalina
el seu incert futur quan netejava
la pols del mil·lenari aixovar.
La clau i el duro volia tenir,
i candidat al tro que fos decent,
però no despertava cap sang blava
la passió a l'hereva present.
Res no semblava funcionar bé
al camp, tampoc al port, quan tot de cop
sorgí l'amor com gall de bon matí
cantant proposta i quiquiriquí.
De l'apatia i del tedi a un clam,
p(e)rò no al camp sinó a l'ampla cort.
Problema qualsevol s'arreglaria
amb un nou estatut d'astrologia.
D'entrada tots d'acord, nobles i reis,
cal definir els astres i la terra.
Qui es vol casar amb el calcer no s'erra
i es posa en bones mans d'un sabater.
A l'harmonia i a la il·lusió
molt aviat se'ls trenca el taló.
Sortir al nou retrat acaba sent
més important que el propi casament
Buscant reinstal·lar-se a la cort,
les germanastres de na Catalina
s'entenen d'amagat amb el promès
i en un descuit vessen vi d'una tina.
Capcot, el poble rep el text mullat,
i esquizofrènic clama com un boig
que són però no són antic regnat,
i en acabat, festeja el gran enllaç.
De regnes i des de comptats veïns
arriben ja tibats els convidats,
trobant tots els defectes al banquet,
però deixant els plats ben escurats.
A l'endemà de la ressaca plou,
jau la princesa tota sola al llit.
Tant de soroll per res i el matalàs
és fred, cap rastre hi ha del nou marit.
I obrint el gran balcó per respirar,
es troba amb el príncep ja finat.
El van deixar borratxo traspassar
amb les grans competències a mig dir
Es tanca Catalina al castell,
i amb ràbia, passant el forrellat,
pretén saber qui pot ser l'assassí,
plorant un altre cop el seu mal fat.
I li caldrà molts anys -el poble canta-
p(e)rò tornarà sofrint a lluitar.
I tornarà a vèncer el seu amor
si els astres no la tornen a casar.
*Cantat pels Túrnez & Sesé i inclòs al seu disc
Romanços i Estampes del 21
http://www.cancioneros.com/nc.php?NM=9840
|
Pessics*
És no cap estat d'ànim, ni cap fita.
Quan més t'ho esperes i menys t'esperes
un pessic et fa trenolar el cos i centrar els sentits en un.
I ser feliç és apropar-se no a cap paisatge
sino a tots els ulls que el miren,
i tenir un bec per treure's espines, ales per espolsar-se projectes.
És voler-ne més
i saber que solament els pessics poden tornar-nos
a la incertesa necessària de voler.
És pregar per sentir al propi cos tots els pessics del món.
*Del llibre Formigues Ed. Viena
|
