Ostatge

Ostatge

(Tèmenos, 2016) Premi de Poesia Josep Fàbregas i Capell.


"Acabo Ostatge, he dedicat la tarda, un cop llegit, a la relectura, allargant a glopets els poemes i la xocolata que ha fet el meu fill per berenar. Una tarda amable. Malgrat la tristor, fins i tot la duresa, d'alguns versos, hi ha imatges veritablement belles. Estic d'acord amb en Jordi Pamies quan hi veu la influència de Joan Salvat- Papasseit, però m'ha fet venir al cap l'admiració que em deies per Lorca "La nit,/mantellina negra/ brodada de pluja" o " La nit s'esmicola a l'hort. /Sota el llimoner." He vist les gotes d'aigua d'una pluja fina deixant petjades a la conca de les mans o anegant els ulls. No són només imatges belles. És un acollir la fondària de les relacions humanes, del víncle més enllà de les pròpies mancances, la traïdoria de la por. Aquesta por, lluita per refer-se, per construir. Hi ha la rebel·lia amorosa de la Marçal, potser. Fa pensar en la bellesa de moltes persones, demacrades, excloses, que no et sabrien dir en quin moment varen començar aquell camí. Per acompanyar i persistir en situacions així, s'ha d'estimar molt. "He triat acollir-te. Cada cop hi ha més gent abocada a l'exclusió. La teva, a més, és una poesia que pot llegir tothom. Jo vaig començar llegint a Rafael Alberti, després varen venir altres, però jo vaig descobrir un món possible, amb sentit, real i ple de bellesa, que res tenia a veure amb la mediocritat d'una escola i la tristesa d'un barri enfonsat per la manca de feina dels joves i la droga. Això es troba, també en els teus versos. Sempre hi ha una narració de fons. El contacte ferm amb el rostre i la pell humana, amb la singularitat, amb l'afegit del llenguatge poètic que en fa oli essencial. I l'esperança de rerefons, la bellesa depèn de nosaltres, de la cura dels nostres ulls, de la cura de les nostres relacions. Moltes gràcies."

Susanna G. Turigas

Teresa Costa-Gramunt ressenya Ostatge a eixdiari.cat (fes click per llegir-la)

Ostatges de la vida