La nina |
|
|
La mare va néixer a la Barceloneta al 31, cara al mar i l'aventura. De menuda, amb la gana estrenyent-li el somriure, seia al balcó, a veure passar els veïns, amb una nina, la seva única nina, a la falda. Era una nina arranjada: el cap d'una nina rica, el cos de roba farcida. La mare l'adorava, havia trenat trossets de llana i l'havia omplert de llacets menuts, com sospirs d'esperança que se li escapessin dels seus dits de vuit anys. No entenien la guerra aquells llacets esquifits.
Aquest text és la meva participació en el 116è joc literari d'en Jesús M. Tibau, en el seu blog tens un racó dalt del món.
|
|
| [ Escrit per Marta el dia 10/07/09 10:50 (444 lectures i 28 comentaris) Actualitzat el dia 12/09/09 14:39 ] | |
Comentaris |
|
| 1 |
Quina descripcio mes maca. Pocas paraules per reflexar una epoca y un entorn que forma part de la nostre historia. Crec que es una bona definicio de totes les "nines" que van viure aquell temps. Felicitats.
[Escrit per joan el dia 10/07/09 11:26.] |
| 2 |
Moltíssimes gràcies per la teva participació
[Escrit per Jesús M. Tibau el dia 10/07/09 12:15.] |
| 3 |
M'ha encantat.
M'ha reconduït a un passat, del qual haurem de passar pàgina, pel patiment de moltes persones, però qui oblida el seu passat, no té referències, i més millor recordar... Jo també voldria trobar aquell balcó i acaronar aquella nina. [Escrit per Elena el dia 10/07/09 12:45.] |
| 4 |
Gràcies, Joan. Volia que fossin poques paraules però expressives, com una fotografia.
Jesús, gràcies a tu, que ens poses en contacte i ens estimules. Elena, gràcies per les teves paraules tan sentides. [Escrit per Marta el dia 10/07/09 12:50.] |
| 5 |
Soc el germà de la mare i certifico lo del boniat cuit. Lo de la nina, no se, perquè la imaginació de la Marta es molta. Es clar que la família sempre em diu que no tinc memòria de la nostra infantesa...
Felicitats Marta per aquest conte tan tendre i inspirat. [Escrit per El tiet Joan el dia 10/07/09 16:49.] |
| 6 |
La nina existia; la nina, la mare, el balcó, la gana. El que volia era transmetre les sensacions que sovint m'explica la mare.
Gràcies tiet Joan! [Escrit per Marta el dia 10/07/09 17:59.] |
| 7 |
Marta la meva mare va neixer al 1933, i quant he llegit el relat, després he tancat els ulls i he pogut veure la imatge que descrius, i aquella nena també pot ser la meva mare, i sé que sentia el mateix que la teva. Ets adorable. Molts petons
[Escrit per Teresa el dia 10/07/09 23:23.] |
| 8 |
Forma part de l'Espanya en blanc i negra en la que varem neixa, i està estret d'aquelles sobretaules de dia de festa en les que parlavem els pares i els avis, l'escrit m'ha retornat a aquell temps
[Escrit per Joan Antoni el dia 11/07/09 07:03.] |
| 9 |
Marta, real, culpidor, entranyable...m'imagino a la teva marona amb la seva nina dins la vil·la de la Barceloneta.Molts i molts petons
[Escrit per Nuria O. el dia 11/07/09 08:15.] |
| 10 |
Marta, et superes. Quines metàfores més precioses. Amb poques paraules dius tant ... Et posiciona davant el balconet de la mare quan era petita i no saps si ets "aquella mare quan era nena2, o potser la nina, pasiva i neutral com el temps.
Et felicito!! [Escrit per NicO el dia 11/07/09 09:10.] |
| 11 |
Moltes gràcies pels vostres comentaris.
És cert, podria ser la mare de qualsevol de la meva edat, de l'Espanya en blanc i negre que diu en Joan Antoni. [Escrit per Marta el dia 11/07/09 10:37.] |
| 12 |
Vaya, vaya, Marta mi familia y yo nacimos en la Barceloneta.
Mi madre me explicaba que asomada al balcón jugaba con sus muñecas...también. Yo le expliqué a mi hijo que asomado al balcón jugaba con mi balón de goma desinchado. Hoy te cuento Marta que una lágrima cae por mi mejilla recordando lo felíz que fuí en ese balcón de mi Barceloneta. Un gran beso. Joan (Aguirre) [Escrit per Joan Aguirre el dia 11/07/09 11:05.] |
| 13 |
Entranayable i colpidorament evocador d'un temps, d'un país i... d'una marona tant especial com la teva.
Petons a les dues Núria [Escrit per Núria S. el dia 11/07/09 14:19.] |
| 14 |
Cada dia escrius coses més boniques. Ni la gana ni la guerra van poder endur-se l'alegria i el somriure de la teva mare. Potser la va ajudar la seva nina. Un petó.
Teresa [Escrit per Teresa el dia 11/07/09 19:52.] |
| 15 |
Gàcies, un petó també per vosaltres.
[Escrit per Marta el dia 11/07/09 20:22.] |
| 16 |
Marta,
Text entranyable, i retrata un món que forma part de la memòria col·lectiva. M'agrada molt el blog. L'acabo de conèixer. Ens llegim. [Escrit per Isabel Barriel el dia 11/07/09 22:41.] |
| 17 |
La meva mare és del 1931 també....m'ha agradat molt el teu petit-gran relat. D'històries menudes com aquestes n'hi ha un grapat en la memòria de moltes nenes de llavors....
Per cert, fins que no he trobat on havies penjat el teu relat m'he fet un petit embolic d'enllaços...del didalet d'ivori fins aquí...Escrius molt bé! I gràcies per deixar-me un comentari al meu bloc. [Escrit per Elvira el dia 12/07/09 09:02.] |
| 18 |
És una preciositat, Marta! Llegir-lo ha estat com seure al costat de la nena que va ser la teva mare i sentir les mateixes sensacions que ella. Jo, quan era petita, també seia al balcó de la meva tia àvia, i miràvem com passava la gent. Jo no tenia por perquè la meva tia àvia, Lola, era amb mi. L'època també era diferent, i jo podia menjar bescuits ensucrats.
Molts petons i felicitats pel conte. Cinta [Escrit per Cinta el dia 12/07/09 09:16.] |
| 19 |
Isabel, gràcies per entrar en el meu blog. Sí, ens llegim!
Elvira, disculpa l'embolic, t'he deixat un missatge en el teu blog. Cinta, saps que m'he passat fins la matinada llegint el teu llibre? He plorat, he somrigut, he tingut por... I he pensat molt en la guerra individual que cada dia arrosseguem. Una passada "Arran de l'Ebre". Felicitats! Molts petons. [Escrit per Marta el dia 12/07/09 12:54.] |
| 20 |
Molt maco Marta! Els teus escrits són com trossets màgics de món. Gràcies per la teva virtut! Petons!
[Escrit per Mar el dia 12/07/09 18:27.] |
| 21 |
DOLÇ,MOLT DOLÇ.
T'ESTIMO. [Escrit per EMPAR el dia 14/07/09 18:39.] |
| 22 |
M'agradat molt el teu relat de la mare, m'ha fet pensa en la meva mare cuan m'explicave coses que recorden la mateixa epoca. gracies per enviarme'l. una abraçade
[Escrit per Rosa Maria el dia 14/07/09 18:52.] |
| 23 |
Molt bò, en cada paraula hi he vist la cara de la meva de Mare. Que enlloc de cituar-lo a la Barceloneta el balcó era al Carrer Congost de Gràcia.
Enhorabona. [Escrit per quim bru el dia 16/07/09 08:12.] |
| 24 |
Quina mare més preciosa. Quina filla que va parir! Un petó a ta mare, i una abraçada, Marta.
[Escrit per Josep el dia 16/07/09 09:53.] |
| 25 |
Moltes gràcies a tots!!!
[Escrit per Marta el dia 16/07/09 13:00.] |
| 26 |
Pell de gallina i cor de núvol...a punt de ploure damunt les onades d'aquesta Barceloneta...la d'abans i també la d'ara...Insuperable, Marta! molts b7s!
[Escrit per roser moreno el dia 18/07/09 10:46.] |
| 27 |
Què bonic el teu comentari, Roser. Gràcies!
[Escrit per Marta el dia 18/07/09 18:29.] |
| 28 |
Uf! Se m'ha posat la pell de gallina. Com pots dir tan, evocar tantes imatges, fer-nos viatjar en el temps en tan poques paraules? Marta, els teus relats i poemes estan plens d'emoció i sensibilitat, i mai no deixen indiferent a ningú. Ets bona, molt bona!
[Escrit per Maria Rosa el dia 19/07/09 20:48.] |
|
Afegir comentari: |
|
