Gàngsters, ploma i vaudeville
Gàngsters, ploma i vaudeville
Editorial Gregal, 2018
En Pere Cabaret em provoca amb els seus dibuixos i li responc amb poemes. Les vedettes ens ajuden a analitzar el nostre entorn des d’una mirada desenfadada.
Novel·la negra, o no…?Però sempre cal trobar el culpable.
Qui ha incendiat el matalàs?
Qui s’ha oblidat de l’aniversari?
Qui absorbeix a qui?
Qui és el gàngsters?
Qui du plomes?
Un vodevil!
Gàngsters, ploma i vaudeville és un llibre insòlit pel que té d’excepcional. Un llibre
extraordinari pel que té de desacostumat. Un llibre singular pel que té d’insòlit. Els
textos, eclèctis i suggerents, de Marta Pérez Sierra, ironitzen amb el gènere, des de la
novel·la negra fins als cabarets de segona, tots ells habitats per femme fatales de
gènere dubitatiu, però que trepitgen fort: ara decidides a assassinar sense escrúpols el
gàngster que els fa xantatge, ara capaces de despullar-se sota el focus i ensenyar les
seves vergonyes i veritats davant l’audiència que espera a la fosca. Totes elles, totes
aquestes visions polièdriques de dona, tenen un nom com a comú denominador: Lizza
Manolli, àlies artístic d’una trans novaiorquesa que després de matar a trets el
gàngster que l’explotava fuig de la justícia fins a Barcelona, on s’amaga en la foscor
dels cabarets tot escampant la seva ploma. En la recreació d’aquests mons, el vers
lliure de l’autora troba l’aliat més adient i desvergonyit en les il·lustracions de Pere
Cabaret. Així a les pàgines del llibre, una joia de per sí, es combinen en fort contrast les
taques de negre i vermell. Negre, com la novel·la negra que la publicació homenatja. I
vermell, com la sang vermella vessada per un tret... però també com la barra vermella
que perfila violentament els llavis abans d’un petó assassí. Als dibuixos de Pere
Cabaret, com sempre en ell, hi conviuen irònicament el traç en aparença innocent de
la il·lustració infantil amb les temàtiques més adultes i desvergonyides. I és en aquest
contrast entre traç i temàtica que esclata a les mans del lector, amb mugrons pintats
de roig, i fins i tot algun la punta de vermell candents d’un gland inesperat.
Marc Rosich