Dones d’heura

Dones d’heura

Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona (Pagès Editors, 2011)


Dones d’heura neix del diàleg entre els quadres de la meva amiga pintora i fotografa M. Rosa Vila i els meus poemes. Neix de l’empenta i la valentia, de les ganes de sentir-se dona i viva.



Podeu seguir el meu blog dedicat a aquest llibre:


Heures enfiladisses, Anna Ballbona ressenya El Punt Avui.

Lluís Calvo recita “Dones d’heura”


M. Rosa Sierra recita “Miracle”


Sinfonia en Balu de tardor

Dona
Tu i jo som dones d’heura.
Embellim murs i tanques
en establir diàleg.
Som catifa de somnis,
graons de sol,
un vals d’arrels menudes.
Dia a dia inventem la no-rutina.
Amb els peus ferms
ens vestim d’aire
per ballar amb estels.
Som dones d’heura,
podem ser alades,
arrel, estiu, bressol,
deix…i mans!
Sobretot mans obertes,
fulles que acaronen pedres.
Suspeses en el vertigen blau
que ens teixeix.
Llaços que nuen mans.

Dones d’Heura Premi Jordi Pàmias de Guissona

El 23 d’octubre de 2010 no l’oblidaré mai, a la sala de plens de l’Ajuntament de Guissona, el portaveu del jurat, en Josep Borrell, llegia l’acta del II Premi Jordi Pàmias de Poesia i deia que el meu poemari Dones d’heura era el guanyador. Em vaig emocionar! Tenia tanta il·lusió dins meu! L’alcalde, el Sr. Josep Cosconera, va dir-me, quien la sigue la consigue, referint-se que l’any passat vaig obtenir una menció especial en el I Premi de Poesia Jordi Pàmias.

El diumenge la notícia sortia al Diari El Segre. També podeu llegir el que en diu l’amable Claustre Oliveres, secretaria del jurat, al web de Guissona.


Amb les autoritats