Un niño de 12 años ganó como premio una cámara digital de Nikon en un concurso de pintura celebrado en Argelia.
La compañía se negó a entregarle el premio ciñéndose a una resolución que prohíbe la entrada en Cuba de productos con componentes procedentes de EE UU.
www.20minutos.es      

No tenia res, ni un duro, diria ma mare. I no era cert. Tenia tots els riures de les nenes i els nens. Tots. Fotografiats amb les càmeres de llauna que pacientment confegia a les nits. Assegut en un banc, amb la recol·lecta dels fruits de la gatzara nocturna dels turistes, que estenia endreçadament sobre un dels cartons que esdevindria el seu llit unes hores més tard, oblidava que no havia sopat i que dormiria al ras, i tornava a ser el reporter fotogràfic que va ser. Amb destresa, avesat a reparar les seves pròpies càmeres, ara, desnonat, fins i tot de professió, es negava a ser-ho també de la vida i, una a una, càmeres sorprenents, talment reals, de colors llampants, de marca, amb les prestacions necessàries per captar la il·lusió, anaven sorgint del seu improvisat taller.

Aquestes sí que eren permeses en el seu país; a més, ell en tenia la patent. Quines paradoxes!

No tenia res, ni un duro, diria ma mare. I no era cert. Tenia l’eloqüència dels savis que, sense ser ostentosos, discursos diuen. Ell només volia regalar.

.