e@poemes La Vanguardia

La Vanguardia 2010 e@poemes


Aquest poema és la meva aportació al concurs de La Vanguardia d'enguany.

Traspàs

M’agradaria que sonés un clavicordi.
Que el mar m’acompanyés en silenci,
-el seu so ja ho féu en vida-.
Irremeiablement cobejo el secret
de la llum.
Em complauria que tot esquitx de sal   
es convertís en roses blanques,
que diuen que mai no es fan pols dins el taüt.

 

Potser us semblarà trist, però era la reflexió que en aquell moment em feia.

 

[ Escrit per Marta el dia 21/05/10 07:04 (199 lectures i 3 comentaris) Actualitzat el dia 21/05/10 07:06 ]

Comentaris

1
Bé, pensar en la mort no sempre ha de ser trist, no hi veig un desig de mort. El que sí que hi veig és una exquisidesa fora mida, un plaer per als sentits.

[Escrit per p_cfacsbc2v el dia 21/05/10 09:10.]

2
Gràcies, p_c

[Escrit per Marta el dia 22/05/10 20:16.]

3
Tia, abans d´enviar-me aquestes coses adverteix d l´estat d´ànim que podem tenir. Segueixes viva? O potser era aquell moment, ... je, je

Sempre tan poètica.

guapaaaaaa!!

[Escrit per NicO el dia 25/05/10 21:23.]


Afegir comentari:

El teu nom
Comentari
 

seguim.com
Get Firefox rss Creative Commons License