|
Jordi Sedó presenta aquest proper divendres, dia 16 d'abril, a les vuit del vespre, I demà, l'atzar, a la Granja Cafeteria La Mila.
En Jordi Sedó és un sociolingüista rigorós i un docent rígit, diu que hi ha que puja dretes les criatures; home simpatiquíssim i empàtic, amic dels seus amics, sempre amb una mitja rialla als llavis, sap trobar-hi la punta a tot, professional ocupat, pare d'un Sedó de 10 anys, i... entre moltes altres coses, també autor d'un recull de relats: Mira sota el coixí.
|
|
Les gotes lliscaven avall, avall per les fulles i es perdien en una franja horitzontal imprecisa i fosca.
...
A la Magda, li agradava escoltar com plovia i contemplar com les gotes anaven mansament nodrint el gran bassal que es formava a terra. Gota a gota. Regalim a regalim. A poc a poc, a poc a poc... S'imaginava que cada una, en fondre's amb les altres, s'anava enfortint i que aquella força que anaven cobrant era el que servia d'aliment a les plantes i als arbres. I que les plantes i els arbres estaven fets només de pluja. I que per això, quan rascaves una fulla, sortia aquella mena de suquet, que no era més que les gotes d'aigua que l'havien fet créixer...
(pg. 14 Mira sota el coixí)
|
|
...va estignar els merços, i amb un tèrcid nabruc, va estorcir el testuç cap a un bandal i va restondre així, ja completament nihilimorf...
En Marc no va poder suportar-ho més. Alçà la seva maneta fins el pom de la porta, el girà maldestrament i sortí al menjador plorant desconsoladament.
(pg. 73 Mira sota el coixí)
El Jan sentí que mil cucs li pujaven des de l'estoman cap a la boca, clogué els ulls i serrà les dents amb ràbia. Aleshores, sense adonar-se'n, deixà escapar una llàgrima...
(pg. 103 Mira sota el coixí)
|
Jordi Sedó signant Mira sota el coixí
|
***
|
Quan la Júlia va néixer, i prou que li costà néixer, va estar plorant hores i hores sense que ningú sabés què tenia aquella criatureta. Amarada de sal de les seves pròpies llàgrimes s’anà fent una crosteta blanca i salada que la protegia i amortia el plor. Així passaren hores i més hores. Ella sola amb el seu plor dins el claustre de sal. Quan la llevadora la va anar a buscar per posar-la al pit de la mare, va haver de trencar la crosta de sal, com qui closca un ou, i en fer-ho una riuada de mar s’escolà entre els llençols del bressol...
(Fragment de Dins les onades, un dels relats de I demà, l'atzar)
|
Fes click sobre la imatge per descarregar-te la invitació.
|
***
|
