Radio Dos 84 - Hostalric
Facebook de la Marta: http://ca-es.facebook.com/people/Marta-Perez-Sierra/1380227504
Twitter de la Marta: http://twitter.com/mpsierra
Rdio Silenci
Mila López em recita a Radio Silenci "La que sona a la Garriga".
|
|
Mila, recita un poema del meu llibre "Si goso dir-li un mot d'amant" el proper divendres. El podem escoltar fent click sobre l'audio de divendres, durant tota la setmana, al web de Radio Silenci. Fes click aquí
|
Descalça, sobre l’asfalt infern,
roent el vent de la memòria,
trepitjo, sense voler, somnis
que tu has perdut;
llisco dins d’un que m’agrada
i tu encara l’estàs dormint;
et desperten
les papallones dels meus peus;
aleshores jo desaparec
per sempre.
Premi C@ts pel blog dels 365 contes
|
|
|
Avui el blog dels 365 contes està de celebració, ha rebut un premi del C@ts per ser la millor iniciativa blogaire 2009.
FELICITATS! Felicitats Bajoqueta i tots els que gràcies a la teva inicitiva em pogut llegir i escriure en aquest blog.
Els contes de la Bajoqueta al blog.
El conte Observar de la Bajoqueta m'agrada molt.
I si voleu seguir llegint...
Parauladeblog
El passat dijous 25 de febrer L'Avui va publicar, dins PARAULADEBLOG, un post del blog de l'escriptor Jesús M. Tibau. Aquest post parla del meu llibre I demà, l'atzar.
A més a més, tinc l'honor de ser-hi al costat d'en Salvador Espriu. La Catosfera s'ha unit per homenatjar-lo. Humilment m'hi afegeixo.
Si en vols descarregar la noticia, en pdf, fes click aquí.
Can Colls
|
A la Llibreria "Can Colls", a Hostalric, amb en Joan Bigas, |
|
Ahir va ser una tarda fantàstica, primer vaig conèixer a en Joan, el llibreter de Can Colls, entusiasta i emprenedor.
Després vaig posar cara a la Rosa Artigas, blocaire, El racó del llibre, i entrevistadora de Radio Dos 84 d'Hostalric. Va ser una tarda divertida i enriquidora, em va encantar que en Pep Joanhuix poses veu al meu conte de la caravana, gràcies a ell em semblaven vius els personatges. Podeu conèixer a en Pep i la Rosa en les fotos del post següent.
La Rosa va fer que em sentis com a casa. Gràcies.
Radio Dos 84 - Hostalrich
Entrevista a Radio Dos 84
|
|
|
Podeu llegir i escoltar tot el que fa referència a aquesta entrevista, i d'altres, al blog del programa: El racó del llibre
Moltes gràcies a tots per l'entrevista!!!
Sole, M. Eugènia, Joselu i Llucià
En Joan i jo vam anar de festa!
Sole, M. Eugènia, Joselu i Llucià celebraren al Teatre Auditori de Granollers la seva festa de 60 anys. Moltes felicitats!!!
|
|
Ens van regalar una peça de ceràmica de l'artista Satur, preciosa, amb sis bombons com a símbols del plaer que cal renovar i amb una cita filosòfica com a símbol de trajectòria, diu així: La vida només requereix la consciència de ser viscuda per tal de constituir la més perillosa i fantàstica aventura que es pugui pensar. Maria Zambrano |
Dala Català
Avui s'afegeix als poetes que configuren la pàgina Poesies d'altres, l'escriptora Dala Català. Hi trobareu, dues poesies del seu eclèctic i fascinant llibre: L'acròbata de finals de segle.
|
La poesia de Dala és un cant a l’amor des de la seva vesant més encesa i jo diria més autèntica, Dala diu les coses pel seu nom, i quan converteix els sentiments en poesia no s’avergonyeix de mostrar el dolor i la passió. La vitalitat de Dala s'encomana. |
|
SMs
L'editorial SM convoca el I Concurso de Microrrelatos en castellà SMs
Si voleu llegir el meu microrelat, Menester, feu click aquí.
Nina i Xocolata desfeta
Participo al web Striptease D'Histories amb dos contes eròtics: Nina i Xocolata desfeta.
|
|
Nina És molt trist ser pastisser, treballar des de la matinada a l’obrador i quan per fi surt el sol i la pastisseria s’omple de gent que ve a comprar els croissants de l’esmorzar, marxar cap a casa tot sabent que no t’espera ningú. Avui no estaré sol, és Pasqua i jo també tinc dret a un regal de debò. Els mugrons de xocolata i el melic de mel, de pa d’àngel la pell. T'he fet per mossegar-te, nina de pasqua. Les cames de caramel, el ventre de cruixent de sucre, d'ametlles el culet. Ets dos matons i una magrana esberlada, nina de pastisser. T'he pintat de xocolata per amagar que ets feta del desig i la nit freda de l'obrador, i unes mans matusseres. |
Jocs de coure
|
Sola al Japo. M’has tornat el plaer |
|
Versant "Una sortida digna" ll.
|
|
|
|
Fugir entre els plecs dels llençols, |
Segona aportació a la convocatoria d'en Jesús Tibau.
Versant "Una sortida digna"
En Jesus M. Tibau ens convida a escriure un poema que inclogui la expressió "una sortida digna", el títol del seu darrer recull de contes.
|
|
A ras de sol, |
Aquest nen tan bufó de la foto és el meu pare Agustín amb la seva mare, Pilar, la meva famosa "abuelita".
Malgrat la foto, el poema li dedico al meu tiet Joan Antoni Sierra, germà de la meva mare.
A les llibreries
|
Foto: Bajoqueta del blog Terra de Llibres |
Foto: Jesús M. Tibau del blog Tens un racó dalt del món |
un lloc comú
|
De nou el sospir del goig em gronxa els malucs, i els núvols de sang, i les delicades vores de les pàgines magrana transparent del gènesi d’entre les cuixes. Un passeig vertical vora el llac comú. Falgueres dolces –ancestrals- aferrades als dits dels teus peus. |
|
Tango amb "I demà, l'atzar"
Vicenç Arranz i Alicia Pérez - Cabrero ballen a la presentació del llibre de relats "I demà, l'atzar" a la Llibreria Bertrand de Barcelona. Representen la imaginació i la passió, dos ingredients bàsics per escriure.
Gràcies Vicenç i Alicia!
Fil per randa
El modista Joan Aregall ofereix des del seu facebook el meu llibre de poemes Fil per randa que va servir com a catàleg en la seva passada col·lecció de moda tardor 2008.
|
|
Fes click aquí o sobre el llibre per descarregar-te'l en pdf |
El web a laBlogoteca
El web www.martaperezsierra.com dins dels blogs de 20minutos.es Clica sobre el botó si vols entrar-hi.
Mireia Muñoz
Mireia Muñoz és autora de Setzevents, i una bona amiga, que escriu uns contes infantils molts bonics.Alguns d'ells també a Contes Divers.
|
ARTISTES DE CIRC |
|
Orelles
Orelles és el nou conte infantil pel blog dels Contes Divers
|
|
Orelles La mare diu que sóc bonica, però crec que m’enganya. Tinc el nas molt més gran que les altres nenes de la classe, i les orelles s’escapen del cap. El papa diu que encara sóc petita i que quan creixi tot guardarà proporció. Jo no sé ben bé que significa proporció però entenc, que ara per ara, nas i orelles són enormes. La mare m’ha regalat un conte d’animalons amb les orelles llargues. Es veu d’una hora lluny que no són animalons de veritat. On s’ha vist mai en un zoo un elefant lila? O una llebre amb les orelles a quadres? Diu el conte que s’han fet amics perquè van començar a parlar d’orelles. Potser sí que l’elefant del zoo té les orelles molt llargues! I quina trompa! I mira que be que s’ho passa tot jugant amb la llebre! |
142è joc literari de "Tens un racó dalt del món"
|
Jesús M Tibau convoca cada mes uns jocs literaris molt atractius i ben organitzats. Aquest mes en el lot dels premis hi ha també el meu llibre. Així que un@ blocaire rebrà com a regal I demà, l'atzar dedicat. Si us animeu trobareu com jugar-hi a les bases d'aquest mes. |
|
Fou el vent
|
A la Candela no li agrada gens el vent quan bufa com si tingués ràbia de vés a saber què. S’espanta quan l’obliga a tancar tants els ulls que semblen dues ratlletes dibuixades sobre les seves galtes. Li recorda els grunys entre dents del seu germà quan s’enfada. La Candela és a la Cerdanya, passeja amb els pares pel bosc, quan de sobte, el temps es gira, el cel s’enfosqueix i el vent furiós porta fred i trasbals, arrenca fulles, arrossega, empolsega, remena. La Candela plora, perd la mà de la mare, no veu res, té fred i por. Aleshores sent una escalfor a prop, i un sospir, com un respir alleugerit, suau. No sap que és, però hi confia. Potser és el papa que l’ha trobat. I s’abraça. No, no és el papa, sembla un arbre. Però... pelut? El cavall, amb un renill, crida els pares. Sana i estàlvia! |
|
Un dels meus conte pel blog dels contes divertits!
Pintures dins de pintures
|
|
|
En aquesta exposició Pi Piquer ens parla de generositat, ens diu que no importa pintar i pintar, i crear quadres i més quadres per donar vida a altres quadres més grans. Com llençar aigua a l’aigua o qui diu aigua diu pintura. Així neixen aquests quadres genials, compostos d’un collage de quadres menuts dins un sentit únic per configurar composicions hipnòtiques plenes de Pi.
Podríem entrar a aquesta exposició a través d’una porta dibuixada per Pi i custodiada per una trobaritz , amb reminiscències tarotianes, amb una guitarra a les mans. Magnífic aquest quadre! Talment un inici, una metàfora de la creació. Quatre quadres petits rodegen la trobaritz com els quatre evangelistes rodegen l’ametlla de la vida en la carta XXI del Tarot.
Un inici a la vida que Pi ens mostra, que en té tanta de vida, que li degota des d’unes setrilleres gegants plenes de pintures a l’oli. Els seus quadres són vida, com l’oli, i dins de les setrilleres adquireixen una nova dimensió que insinua plàcides maneres de viure-la.
Viure en el temps de Pi Piquer vol dir viure sense segons. El temps es compta amb art. Un rellotge de sorra gegant compta el temps de la pintora lliscant petits quadres. Quin capteniment! Voleu res de més suggeridor? Ella es desgrana en pintura, ella desfà la mesura temporal i la converteix en art.
Bon Nadal!
|
Pessebre dels meus amics Bet i Nico |
Quin misteri aquest Nadal que reviu d’or i roig malgrat tots els dols. Nadales desvetllen somnis de somnis oblidats, il•luminen rius de paper de plata i camins de molsa blava. Arreu l’esperança. Marta
|
Eeeep! a 365 contes
|
|
Eeeeep! Josep era el fill de la senyora Remei, la masovera de Can Burriac, d’Argentona. Quan el vaig conèixer, jo tot just era una nena, em creia que es deia “eeeeeeeeeeeeeeeeep”. En Josep treballava els camps de la família Burriac i la seva mare s’estava al mas, feinejant i atenent als estiuejants que anàvem a comprar-li tomàquets, enciams..., verdura amb gust de verdura. Quan algú volia comprar alguna cosa que la senyora Remei no en tenia en un dels seus cistells de vímet, ella, decidida sortia a l’era i cridava: “eeeeeeeeeeeeeeeeep”, i ràpid, com si s’estès esperant, en Josep emergia de l’hort amb el que calia al client. Quan la mare em portava a Can Burriac, jo desitjava que la senyora Remei no tingués, en el seu estoc de vímets, el que la mare volia i que en “eeeeeeeeeeeeeeeeep” fes la seva aparició miraculosa. Em fascinaven les seves mans, enormes, tallades, com veremades; unes mans tant grans que tota jo desapareixia darrera les meves galtones de nena quan ell me les pessigava en saludar-me: “hola menuda”. Unes mans destrés i dolces malgrat tot. |
En Josep anava sempre rapat el cero, jo, això, tampoc ho sabia, simplement creia que era calb i vellet com el meu avi Antoni, potser no tan vell, però si un home gran. Però no era així, en Josep era, aleshores, un home jove i ben plantat, un home desitjat. Ara penso que si jo hagués estat una noia del poble no m’hagués importat gens ni mica anar a ballar amb ell la tarda de qualsevol diumenge, però ell no hagués volgut, està clar, ell només volia acabar la feina per muntar a cavall i desaparèixer camí enllà, ningú no sap a on... Deien que era un solitari. Jo era una nena, però pensava que aquell home no estava mai sol, que dins els seus ulls blaus tot el mon s’hi tancava.
Nadal
Misteri de Nadal
... I parlàvem del Misteri. I dels pares i els avis,
i filosofàvem i rèiem...
Que Nadal ens hi porta, ens el recorda com mai,
en el racó profund de la nostra solitud,
el recambró dels neguits i els somnis,
de les esperances... Allà on encara
ens veiem en la forma original...
Hem canviat, però ens queda amor per amollar,
gent amb qui creure, voluntat de ser millors.
I solament volem ser u amb nosaltres mateixos
i amb aquest Misteri de l’Univers,
que no entenem, però del qual formem part.
I filosofàvem i parlàvem de totes aquestes coses
i les nétes entraven i sortien de la conversa...
I sentíem una gran dolcesa al cor, i agraïment,
perquè Déu ens protegeix.
I oloràvem Nadal, tot anant cap al Misteri.
Rosa Artigas Barcelona, 2009
De Nadales n'he rebut moltes, algunes poètiques, altres divertides, segueix llegint i ho veuràs...
I demà l'atzar a 20 minuts
|
|
En Jordi Petit en la seva columna del diari 20 minuts recomana I demà, l'atzar com un bon regal per a Nadal. Gràcies Jordi! |
Francisco Cenamor
El jueves pasado asistí a la presentación del libro Casa de Aire de Francisco Cenamor a El Colmado, una asociación cultural del Raval, a cargo de Pura Salceda
|
I La blusa rasgada. Las medias por debajo de las rodillas Sangre. La noches es propicia para el golpe.
|
II La boca recibe igual el beso y el golpe. Está preparada para el hueco. |
Va ser un vespre molt especial, els poemes d'en Francisco s’embolicaven en les nostres bufandes i les paraules s'escapaven per la porta de l’antic local de El Colmado. La bonica veu de Pura Salcedo ens va ajudar a entendre millor els contundents versos d'en Francisco. Gràcies a tots dos!
Si voleu llegir més poemes d'en Francisco Cenamor feu click aquí. Des d'ara queda inclòs en el meu web a l'apartat de Poesies d'altres.
Ressenya de Ferran Capel
|
El director de teatre amateur i escriptor, Ferran Capel, admirat amic, em va escriure una ressenya de I demà, l'atzar que es va publicar fa uns dies al Diari Maresme. La podeu llegir si feu clik sobre la foto. |
|
I demà, l'atzar, a L'Avui
Lluís Llort escriu sobre I demà, l'atzar a L'Avui en el seu article Tres entrades per la porta discreta.
Cinta Arasa, Sílvia Romero i jo, les tres autores il·lusionades i coratjoses.
Gràcies, Lluís.
